Nostra primera parada, un petit denscans tràs un recorregut de més de 3000 metres sense parar. Ho teníem ben merescut.
En aquest moment es varen escoltar les primeres veus que demanaven si quedava molt de camí per fer. Desafiant el perill d'un motí, vaig respondre amb sinceritat que encara no havíem fet la meitat del nostre recorregut, però, per mantenir la moral elevada, els vaig descriure amb vives imatges les formidables turistes alemanyes que trobaríem a Can Pastilla. Així varem continuar el nostre viatge i arribar a bon port cap a les deu i mitja. La platja estava deserta, clar, era molt prest encara, mala hora per a la pràctica de llengues estrangeres, bona per jugar al futbol, cosa a la que ens varem dedicar la major part del temps. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada